Postveritat (Paraula del 2016 del Diccionari Oxford)

L’elecció de Donald Trump ha disparat la polèmica de fins a quin punt la difusió massiva de rumors i mentides a les xarxes socials ha estat determinant en la campanya electoral americana. No sé en quina mesura aquestes pràctiques han portat al Diccionari Oxford a triar la paraula POSTVERITAT com a la paraula del 2016, per davant de Brexit, per exemple.
Estem vivint un moment que les crides a l’emoció o a les creences pesen més que els fets. Em pregunto quant ens afecta aquesta nova realitat social i més directament com ens influirà en comunitats més petites, i concretament, a nivell de Sant Boi?

La postveritat és la paraula de l’any 2016 segons el Diccionari Oxford. I què vol dir exactament la postveritat? És la manera post moderna de dir el que sempre hem anomenat mentides, rumors, falses veritats i que tothom sabem què vol dir, però ara quan circulen per les xarxes socials es tracta de postveritat. En segon terme, hi sol haver més o menys explícit un argument per fer por, i en conseqüència, de tancament cap a l’altre.

La postveritat, segons la Viquipèdia, és el substantiu que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals.
Encara que estiguin basades en mitges veritats, o falsedats o que després es desmenteixin. La qüestió és que la gent s’ho creu i no canvia d’opinió.

L’Antoni Bassas, a l’Ara del 17 de novembre passat, va publicar aquest article d’anàlisi sobre “La postveritat”. Us convido a llegir-lo, o escoltar-lo explica’t per ell mateix, fa rumiar sobre aquestes situacions que s’hi ha produït postveritat i que han succeït recentment.

I per què hem dedicat aquest article a la postveritat? D’entrada podríem imaginar que és degut que Donald Trump ha guanyat sorprenentment les eleccions als Estats Units i que ha comprat la informació dels segments que proporcionen les xarxes socials per influir l’opinió pública… -pagant 56 milions de dòlars a una sola xarxa-.

No!!! N’hem parlat per dues raons, una perquè estem davant d’un moment que “el que realment passa és menys important que com ens fa sentir el que passa”, en paraules de l’Antoni Bassas.
I en segon lloc, perquè al darrera hi ha un gran negoci econòmic i uns interessos, que la ciutadania que el fem possible no en tenim consciència o quasi, és el negoci dels algoritmes. En parlarem al proper post.