Parlar en públic no és país per a dones

La veu de les dones ha estat històricament silenciada, res a afegir.

Però… històricament? Hi ha manifestacions del silenci, però, poc explorades. O millor dit: poc visibles o percebudes pels qui les causem, els homes, i potser massa normalitzades per tot@s plegades. Una d’elles és la del silenci a l’hora de parlar en públic, sigui en reunions de treball, espais de col·laboració o jornades. Aquesta realitat contrasta curiosament amb la imatge estereotipada femenina que són elles les qui parlen més.

Aquest és l’objecte de la presentació d’Aurélie Salvaire, emprenedora social i actual membre de +SocialGood i Global Connectors, i anteriorment participant en l’organització de TEDxBarcelonaWomen, TEDxBarcelonaEducation & TEDxBarcelonaChange.

De la recopilació feta de diferents estudis que recull la presentació que trobareu al final de l’article, n’he extret algunes dades i conclusions, i al final alguns suggeriments per poder combatre algunes situacions quotidianes on es reprodueixen situacions de desigualtat:

1. Els doctors invariablement interrompen els pacients quan parlen, especialment si són dones, però els i les pacients rarament interrompen els doctors, a no ser que siguin dones.
2. Pares i mares interrompen dos cops més a les noies que no als nois, i les cenyeixen a normes d’educació més estrictes.
3. A Twitter, la gent retuiteja als homes dues vegades més que a les dones.
4. Només el 20% dels experts en negocis i economia que surten a les notícies són dones.
5. Les dones representen aproximadament el 35% del total de conferenciants en actes internacionals.
6. Com més gran és un grup, més probabilitats que siguin els homes qui parlin.
7. Tenir seient en una taula no és el mateix que tenir-hi veu: estudis a universitats nord-americanes van posar sobre la taula com en les reunions, les dones parlaven en menor mesura que els homes i proporcionalment menys donat el seu nombre: participaven menys que el 75% del temps que dedicaven els homes.
8. En qualsevol de les combinacions possibles en les aules universitàries (professor o professora + alumnes majoritàriament homes o dones), les noies no van parlar en cap cas igual que els homes.
9. En converses mixtes, les dones són interrompudes més freqüentment. Les interrupcions fetes per dones només duren uns segons, mentre que els homes segueixen parlant fins que no han acabat. A més a més, sovint les dones que són interrompudes es mantenen al marge de la discussió durant la resta de la conversa.
10. El 2012, només el 7% d’homes organitzadors de conferències tenien habilitats de recerca suficients com per poder trobar i contractar homes i dones en el mateix nombre.

En la mateixa presentació, es mostra un parell d’iniciatives que bé podríem posar en pràctica al nostre entorn:

• Consells per a evitar les interrupcions a les dones:

1. Reconèixer que tot@s tenim un esbiaix inconscient de gènere; 2. Establir una norma de no-interrupció per a tothom en una reunió; 3. Practicar la intervenció com a espectadors/es: atureu al/la qui interromp i no mantenir-se’n al marge; 4. Crear una estratègia de companyerisme: acordeu amb un/a company/a, escoltar-la activament i mostrar obertament interès quan parli en una reunió; 5. Donar suport a les companyes: reconèixer-les públicament quan calgui; 6. Noies: practiqueu l’assertivitat en el llenguatge corporal i parleu amb més autoritat (ex. no començar per un “Perdó…”, sinó dir-ho directament); 7. Donar suport a les empreses dirigides per dones.

• Consells a l’hora de participar en jornades, taules rodona, etc. El #Panel Pledge és un moviment nascut a Austràlia, amb l’objectiu de saber qui participa en l’acte en qüestió: si no hi ha conferenciants dones i/o no hi ha dones en el mateix nombre, els i les membres d’aquest moviment declinen de participar-hi.

• Consells per a organitzars actes públics:

Com es pot garantir la igualtat a l’hora d’organitzar un acte? 1. Forçant la paritat de l’acte, preguntant-nos en cas contrari per què no; 2. Distribuint els temes de tal manera que les conferenciants no acabin tocant només aquells secundaris; 3. Assegurant que els criteris de selecció no siguin de per sí esbiaixats (ex. convidant només a ministres o alta direcció de certs sectors empresarials, pot comportar dificultats per trobar presència de dones);  4. Contractant al principi dones conferenciants, per assegurar la balança ja d’inici; 5. Preguntant a d’altres conferenciants, especialistes en organitzacions de dones, etc.: les dones es poden trobar.