Ofici

Fa més de mig segle que el Thomas Kuhn, filòsof nordamericà, publicà el seu famosíssim assaig L’Estructura de les revolucions científiques. En plena dècada des ’60, el Kuhn remarcava: quan els membres d’una disciplina de coneixement comencen a formular-se reiterades preguntes existencials sobre el sentit i validesa del seu mètode, és justament que podem afirmar que s’ha iniciat la crisi del seu paradigma científic.

És des d’aquest punt de vista crític 😉 que destaco dues publicacions editades a casa nostra el passat 2019. Ambdues s’aproximen i qüestionen l’essencialitat de l’ofici de mestre, deixant de banda models, metodologies, tecnologies, simplement gratant en la qualitat humana del professorat com a element fonamental del fet educatiu. Ambdues reflexionen des de la trinxera d’una pràctica professional llargament exercida. Hom diria que ambdues ho fan des d’una clara consciència: el magisteri, un ofici en crisi.

Esperando no se sabe qué. Sobre el oficio de profesor

En primer terme el Jorge Larrosa (1951), pedagog de la UB, qui ens presenta amorosament una mirada conversada sobre la feina cabdal dels i les mestres dins d’institucions escolars avui ja gestionades empresarialment. En les seves pròpies paraules:

“Una mirada desde lo ordinario del oficio. Desde lo que los profesores y las profesoras hacen todos los días. He huido, por eso un tanto, del profesor espectáculo o del profesor héroe, esos que dan para tantes películas malas. Y he preferido mostrar al profesor trabajando todos los días, en la humildad y la magia de su esfuerzo cotidiano, sin épicas, sin líricas, sin grandezas… sin solemnidades añadidas.”(Jorge Larrosa)

Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix

I d’una altra banda el mediàtic Jaume Funes (1947), psicòleg i educador, qui també treu el cap i diu la seva sobre la crisi professional dels i les mestres de les nostres escoles. Aquí us destaco una breu entrevista promocional (podcast a Som 4 de Ràdio 4, minut 19’10” aprox.)

“Hem d’esdevenir vides que acompanyen vides. Això és el que dona sentit a la nostra feina” (Jaume Funes)

Imatge destacada: “Incógnita” en exposició Entre la memoria y el olvido (Claudio Gallina, Museo de Arte de Puerto Rico, 2009)