Memòria
Com acostuma a recordar el Ricard Vinyes, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i Comissionat dels Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona: “la memòria no és un deure, és un dret civil que ha de ser garantit per les institucions democràtiques“.
Arribats a aquest punt, ens hem de preguntar com fer-ho didàcticament, i en tenim bones notícies amb forma de publicació: Tractar la memòria a l’aula a travès del cinema (fitxa biblioteques Diputació)
En Ramon Breu, professor de Secundària i coordinador del blog de cinema i educació Cinescola, ens facilita molt la feina, ja que ens sintetitza els valors educatius de la memòria, la dimensió audiovisual com a estratègia educativa de la memòria històrica i ens fa propostes cinematogràfiques concretes que podem treballar a l’aula o veure a casa. Són aquestes
- La lengua de las mariposas
- Las bicicletas son para el verano
- Catalunya màrtir
- La buena nueva
- El laberinto del fauno
- Los girasoles ciegos
- La voz dormida
- El comboi dels 927
- Memòria de les Corts: veus d’una presó franquista
- Pa negre
- Miel de naranjas
- Salvador
- Después de… No se os puede dejar solos
- Siempre días azules
- Avi, et trauré d’aquí
Mnemòsine era pels grecs la deesa de la memòria, una titànide filla del Cel (Urà) i de la Terra (Gea). Nou nits consecutives s’uní amb Zeus, i en sorgiren les nou muses, font d’inspiració dels artistes: Urània (astronomia), Polímnia (cant), Clio (història), Melpòmene (tragèdia), Cal·líope (èpica), Talia (comèdia), Euterpre (música), Terpsícore (dansa) i Èrato (poesia lírica). Com podeu comprovar, si afegim el cinema en tindrem 10.