Matar “pajarus” d’un sol tret

Darrera publicació i em topo amb aquesta notícia, la de la inauguració d’un centre de residus tecnològics a Barcelona. Al marge de la bonança del projecte, m’ha cridat l’atenció perquè posa sobre la taula la necessitat que un espai / projecte pugui respondre a diferents qüestions a la vegada. Recursos escassos, per tant, impactes múltiples. En aquest cas:

• es rehabilita de forma fidel un edifici històric, per tant conservant i dignificant el patrimoni cultural i industrial del qual en som hereves i hereus;
• s’habilita un servei que dóna sortida a equips tecnològics en desús, per tant reduint l’impacte mediambiental que provocaria el seu simple rebuig;
• un servei d’inserció laboral per a joves amb dificultats d’accés al mercat de treball, en un sector d’activitat emergent, com el de l’economia circular, i defugint per tant de sectors amb poc valor;
• s’aprofita a més l’espai per a oferir formació en d’altres especialitats en el mateix marc d’activitat econòmica;
• es cedeix la gestió a una entitat del tercer sector, arrelada al territori, afavorint per tant l’economia social.

Aquesta hauria de ser la tendència a l’hora de concebre nous espais: polivalents en usos, però també en funcions i públics / àmbits sobre els que impactar.

Bon estiu i bona ventura