L’últim gran tabú

L’educació ha de preparar per la vida, i la principal certesa que ens iguala a uns i d’altres és que abans o després haurem d’afrontar el final. Sovint, l’única aproximació educativa a la mort es relaciona amb els processos de dol, la gestió del dolor davant l’acomiadament i la pèrdua. L’associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD Cat) ens ofereix un seguit de recursos didàctics dissenyats des d’una perspectiva naturalitzadora de la mort:

• Material didàctic per l’alumat  (debat sobre l’eutanàsia i glossari conceptual bàsic)
• Material didàctic per al professorat (cinema, literatura, cementiris i bibliografia)

Per últim, destaquem l’exposició “La mort, digna i il·lustrada”  comissariada per la figuerenca Alba Falgarona (Wäwä Ilustración), que ens ha servit per posar imatges a aquest post i que podeu conèixer mitjançant aquest curt video-reportatge: 25 artistes ens faciliten la seva particular visió d’una mort digna en una expo que des de Figueres itinerarà per diferents ciutats catalanes.

Més informació:

• “Mamà, jo també em moriré“ Article al Diari de la Sanitat.
• Vídeo de la conferència “Trencar el tabú de la mort a l’ensenyament“ al Centre Cívic de la Sagrada Família de Barcelona el passat 23 de gener de 2018.
  

SÍ A LA MORT

Cada moment és el moment de néixer
i cada instant és l’instant de morir.
D’aquest saber morir vivint vull créixer
fins al trànsit darrer. Quin nou camí
se m’obre fosc? Malconeixem l’aquí
i no tenim cap lluc de la tenebra.
Sols sé que sóc un brot agut de febre
no recurrent, i que a la mort dic: sí.

Tomba de Joan Vinyoli
(Parc de Montjuïc, Barcelona)