Compartim un informe elaborat per Educo sobre els infants d’entre 6 i 14 anys que viuen en situació de desemparament i soledat en trobar-se sols a casa a causa de les llargues jornades laborals dels seus pares. Es tracta de famílies pobres que, tot i tenir ingressos, es troben es situació de precarietat i d’escassetat de recursos.

En la publicació “Nativos de la crisis: los niños de la llave. Una infancia silenciosa que sobrevive esquivando las trampas de la escasez”, es presenta una enquesta d’Educo realitzada per Salvetti & Lombart a l’abril 2017, basant-se en 600 enquestes a famílies amb almenys un adult amb ocupació, amb nenes i nens a càrrec d’entre 3 i 16 anys. S’ha calculat en base als ingressos nets per llar en funció de la composició adults/nens, segons la fórmula per al càlcul de llindar de pobresa utilitzat per l’INE en base estatal. Per a una família de dos persones adultes i dos infants menors de 14 anys, el llindar de risc de pobresa es considera en 16.823 euros anuals. Marge d’error +/- a 4/5%.

Es posa “sobre la taula” el debat, entre altres qüestions, sobre a QUINA EDAT PODEN QUEDAR-SE SOLS ELS INFANTS…

Es parteix del Código Civil en su artículo 172 dice: “Se considera como situación de desamparo la que se produce de hecho a causa del incumplimiento, o del imposible o inadecuado ejercicio de los deberes de protección establecidos por las leyes para la guarda de los menores, cuando estos queden privados de la necesaria asistencia moral o material”.

Però a Catalunya, a la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitats de la infància i l’adolescència, “es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar”. Aquesta definició comporta que els pares o els tutors han incomplert greument l’obligació que tenen de vetllar per l’infant i té la implicació que suposa la separació dels infants i la seva família.

La mirada sobre la vida de nenes i nens de la clau mostra la pobresa com escassetat de recursos econòmics, però també de temps d’atenció de qualitat per part dels seus cuidadors i d’espais de construcció de relacions socials. Es tracta de desafiaments per a les polítiques socials, per a la ciutadania i per a les organitzacions de la societat civil que pretenguin un canvi cultural i una transformació en la vida de nenes, nens i adolescents.

Àmbit: SOCIAL
Autor: Ana de Mingo