L’oportunitat del canvi

Ana García

Tots hem treballat en projectes de canvi tant dins de l’àmbit laboral com en l’àmbit personal, en els quals ens hem trobat amb un entorn no del tot favorable a les novetats, a les idees trencadores…

Sobre innovació ja vam poder llegir l’article d’Amalio Rey (“Dilema del innovador: adaptarse a los cambios o transformar?“), el qual plantejava la disjuntiva entre què és millor: donar el que es necessita, o induir noves dinàmiques, nous recursos… En la conjuntura actual, on hi ha certes dissonàncies entre els canvis que s’impulsen i la realitat de l’entorn en el que ens movem, aquesta pregunta es torna clau a l’hora d’impulsar projectes.

En la mateixa línia de com introduir canvis i de quin tipus són aquests canvis, es desenvolupa l’article que Manel Muntada va publicar el passat dia 24 de desembre, i que aquí comparteixo amb tots vosaltres. En ell planteja aspectes sobre els quals pensar i debatre, jo destacaria aquestes quatre afirmacions:

– “…el cambio en las organizaciones continúa siendo una quimera si estos valores chocan o son contrarios a los que imperan y llueven continuamente desde las nubes de nuestra cultura social, filtrándose por las junturas e intersticios de nuestras organizaciones y sumándose al torrente de nuestras culturas organizativas.”

– “Las personas crean las culturas, es cierto, pero estas culturas transforman a su vez a las personas, revolcándolas en sus inercias y dificultando cualquier alteración importante del orden preestablecido.”

– “…muchas ideas mueren prematuramente por aparecer antes de que el terreno este abonado para que puedan germinar, pero que algunas otras permanecen hibernando y prosperan más tarde, cuando se dan las condiciones ambientales necesarias para que echen raíces y dispongan de los nutrientes necesarios para poder desarrollarse.”

– “…contraponer al pensamiento estratégico occidental basado en la descripción de un modelo ideal [una visión] a la que llegar mediante la formulación de una serie de objetivos, el pensamiento chino basado en un no-actuar, aprovechando el potencial que ofrece la situación en la que nos hallamos y detectando los factores “facilitadores” para sacar el máximo provecho de ellos.”

 

El que tots ens hem trobat una vegada o una altra, i que ha format part de debats en processos d’autoconeixement personal i organitzacional dins del nostre ajuntament, per com fa de feixuc l’impuls de certs canvis; s’exposa de forma senzilla i clara en aquest article. I des d’un punt de vista positiu, ens insta a plantejar-nos una altra estratègia, un altre enfocament, una nova forma d’abordar el canvi…, ens insta a observar l’oportunitat.

 

iki

1 comentaris sobre L’oportunitat del canvi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *