Tenim al nostre abast una quantitat ingent d’informació de tota mena i a vegades es fa difícil triar què llegeixes, què t’enriqueix o et fa pensar. Ben bé no sé com hi he anat a parar, però segueixo un blog que em sembla interessant de compartir i dedicar-hi uns instants.

L’autora del blog és assessora i coach personal, i el segueixo pel que hi diu, reflexiona, aconsella i, sobretot perquè hi ha molt de sentit comú. És aquest: “Sophia Blasco: Receptes per viure bé“. També en destaco que escriu que ser coaching és la seva vocació, però no la font d’ingressos i el que cobra és en donatius o serveis a la societat. Sempre tanca els seus posts dient: “Compartir és estimar”.

De tant en tant em crida l’atenció alguna temàtica abordada i sovint trobo interès en el que escriu. Així ha estat en aquest cas: L’estrès a ratlla!

Té un vincle a un programa per disminuir l’estrès, sobretot prenent-ne consciència! El programa és un llibret que es pot descarregar i és ràpid de llegir.

També ens recorda el mal que ens pot fer mantenir aquesta resposta física i psicològica exagerada, i esmenta estudis que posen en evidència que provoca l’augment del nivell de colesterol, la probabilitat de tenir un accident cerebrovascular, o un atac de cor, i provoca sobrepès, fa malbé l’ADN, etc.

Ja sabem que un puntet d’estrès és bo perquè t’esperona, però més enllà d’això és dolent. I al blog aborda l’estrès també des del punt de vista de com afecta les organitzacions. Aquesta és la part que vull destacar en aquest post perquè som persones que treballem en aquesta organització, i en tant que persones i part del col·lectiu vivim situacions quotidianes i algunes d’estrès (a casa, a la feina, al transport, al veïnat, a les relacions,…), i s’han de tenir molts recursos per rebaixar-lo als nivells òptims de funcionament. Gens fàcil!

Selecciono aquest paràgraf del post que recomano:

“L’estrès passa una factura massa alta, tant a nivell individual, per l’impacte en la salut de les persones, com en les organitzacions, que també en surten perjudicades, per la fluctuació dels llocs de treball, la disminució del rendiment físic i psíquic, la minva en la qualitat de la feina, l’increment dels accidents laborals, etc. És per això que, tant les persones com les organitzacions, tenen molt a guanyar posant l’estrès a ratlla”.

Dedica el capítol 9 a La prevenció de l’estrès a les organitzacions, hi descriu les mesures preventives que es poden aplicar i n’esmento només unes quantes, que no són en sí tant difícils de seguir, si entre tots i totes ens ho proposem de debò:

  • Fixar objectius, missions i instruccions clares per a totes les persones de l’organització.
  • Fomentar la participació directa dels equips en les decisions i en la vida del propi entorn laboral sempre que sigui possible.
  • Promoure l’equilibri en el volum i la càrrega de treball.
  • Afavorir la fluïdesa en les comunicacions.
  • Implementar el treball en equip.
  • Definir les responsabilitats d’acord amb els llocs de treball i evitant els conflictes de rol.
  • Assignar el temps suficient i necessari per a la realització de les tasques.
  • Proporcionar recolzament, respecte i reconeixement a totes les persones que formen part de l’organització.
  • Solucionar els problemes de relacions interpersonals dins l’organització.

estres_a_ratlla_noia

Com us deia, sentit comú! Ens hi posem?

Àmbit: RRHH