Als projectes de canvi dels espais públics es troben la dimensió tècnica i la dimensió de la percepció de la població (aquesta última derivada de la necessària afectació del canvi en les seves dinàmiques individuals i col•lectives).

Aquests projectes sempre incorporen una sèrie de valors tant ambientals com socials, que si són acceptats i compartits per la ciutadania assegura la seva preservació un cop finalitzat el projecte i iniciat l’ús quotidià de l’espai, perquè la vida quotidiana és la que acaba donant sentit i valor a l’espai.

El passat mes de setembre l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha publicat una la Guia dels valors socials i ambientals dels parcs metropolitans, en la qual s’identifiquen 20 valors que fàcilment podríem assimilar per a qualsevol espai públic:

  • Valors socials: foment de la cohesió social, conservació del patrimoni històric-artístic, espais per a activitats de lleure, per a pràctica esportiva, espais de pertinença, de creativitat, educació per a la sostenibilitat i la descoberta, salut ambiental i benestar emocional, foment d’hàbits saludables i restauració d’espais degradats.
  • Valors ambientals: depuració de l’aire, emmagatzematge de CO2, regulació del cicle hidràulic, regulació del microclima urbà, confort tèrmic, reducció del consum energètic, mobilitat sostenible, atenuació de la contaminació acústica, foment de la biodiversitat, connectivitat ecològica.

Jo destacaria el valor de pertinença, “l’aferrament” a l’entorn immediat, que suposa el compromís de la comunitat vers la ciutat i el respecte a l’entorn com a cosa pròpia. Per aquest motiu afegeixo un petit vídeo d’Enric Pol (Catedràtic de Psicologia social i ambiental de la Universitat de Barcelona), que tot i ser de fa uns anys, crec que explica de forma clara la importància de que les persones identifiquem com a nostre l’espai públic. Fomentar aquest sentiment de pertinença és un dels reptes, per fomentar entre d’altres el civisme de la ciutadania.

enricpol
APROPIACIÓ DEL LLOC
Àmbit: TERRITORI
Autor: Ana García