Les noves tecnologies i els nous reptes

Des de fa quasi una dècada les normatives que s’han anant aprovant han impulsat l’ús de les noves tecnologies en la gestió i les comunicacions. Amb l’aprovació de la nova llei de procediment administratiu aquest impuls es transforma en una obligació tant per a l’Administració com per a una part molt important de la ciutadania.

Com incorporar les noves formes de treballar? Quins canvis s’han d’adoptar? Com incorporar la ciutadania en les noves formes de relació amb l’Administració?

Immersa en aquestes incerteses…, el passat 20 d’octubre vaig veure un programa de TV, “El cazador de cerebros – la vida después del móvil”, que encara em va generar més dubtes. Vull compartir el programa amb vosaltres perquè crec que ens aporta una altra visió del futur més proper, i alguns apunts que ens poden ajudar en l’estratègia necessària per a generar el canvi:

• Utilitzar un dispositiu no ens fa experts, s’ha de ser conscient de l’ús de la tecnologia, és necessari ensenyar a usar-la d’una manera conscient.
• La tecnologia avença tan ràpid que produeix desajustos com per exemple la privacitat. Actualment l’últim que preocupa és la seguretat.
• Podrem obtenir fàcilment dades de l’entorn i de la salut, això farà possible obtenir dades agregades i anonimitzades, que ens permetran entendre el comportament d’una persona o entendre el comportament humà a gran escala, fet que ha de facilitar la pressa de decisions. Com a contrapunt apareix el concepte de “moralitat artificial“.
• Si preguntes a la gent què és el que necessita, en general, no ho sap. Les persones que són visionàries aprofiten les oportunitats, arriben amb una idea trencadora i creen noves necessitats en la gent (innoven). Detectar les oportunitats és imprescindible per poder innovar (concepte diferent al de “millorar”, el qual sí prové d’una situació de no compliment d’expectatives).

El programa acaba amb aquesta frase:

“hem de saber com voldrem que siguin les nostres vides, les nostres societats, el nostre mon, i com la tecnologia pot fer-ho possible”

al que jo afegiria:

Hem de saber quin voldrem que sigui el paper de l’Administració i el de nosaltres (els que treballem en ella) davant aquest futur.

Com a complement, crec que paga la pena saber una mica més dels cinc experts entrevistats pel programa: