La participació ciutadana a les ciutats del segle XXI

Emma Obiols

Actualment, les ciutats són els principals centres de producció i de canvi social i des d’on s’impulsen els avenços científics i tecnològics. Atès que tot el procés d’urbanització està lluny d’estancar-se, s’estima que per a l’any 2050 dos terços de la població mundial viurà a les ciutats. Aquest fet tendirà a comportar grans desigualtats socials i problemes mediambientals; els governs hauran de fer front al repte d’avançar cap a un futur pròsper i de justícia social a partir del foment de la participació ciutadana en el disseny de polítiques públiques.

L’exercici de la participació ciutadana no es pot limitar només a tenir una implicació puntual en les eleccions democràtiques sinó que la intervenció popular en el disseny de polítiques econòmiques i socials s’ha de promoure a fi de garantir la igualtat d’accés a béns i serveis de tots els ciutadans. L’interès per temes que afecten la vida diària de les persones als barris, a les escoles, a la feina i preocupacions per l’entorn entre d’altres, moltes vegades no troben resposta en les dinàmiques electorals i impulsen un tipus de participació ciutadana decebuda amb el funcionament de la democràcia actual.

Les reivindicacions veïnals que es van produir a Barcelona durant el franquisme i la transició van configurar un model de ciutat democràtica que van donar com a resultat una dignificació dels barris populars i de l’espai urbà durant els anys 80 i 90 alhora que es van aconseguir molts drets socials i serveis públics. En el segle XXI, la globalització ha portat a la ciutadania a tenir més formació, més facilitat d’accés a la informació i de relacionar-se amb altres ciutats així com d’organitzar-se per assolir necessitats no satisfetes des de l’àmbit polític. El ciutadà por participar a títol individual o per mitjà d’una entitat o associació; no obstant això, aquesta es farà més i sense tants intermediaris, és a dir, cada vegada hi haurà una major contribució, col·laboració i cooperació en el disseny de polítiques.

El 15-M, també anomenat moviment dels indignats, va ser un moviment ciutadà, en el qual es van produir diverses protestes pacífiques a diferents ciutats d’Espanya en la qual es demanava una democràcia més participativa allunyada dels interessos dels bancs i les corporacions i en la qual es donés resposta a les necessitats reals de les persones.

La participació ciutadana és una alternativa a la frustració que creix a les ciutats pel fet de sentir-se exclosos d’un model de governança que es percep com injust donat que prima la desigualtat davant la cohesió social.

En el següent vídeo es pot veure els motius pels quals va néixer el moviment dels indignats a Madrid i que es va estendre, de forma espontània, per les principals ciutats del país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *