Joves: target impossible?

Avui tenim les interessants aportacions de la companya Maria Lledó Barrera que va assistir a les XIX Jornades de Museu i Educació del Museu Marítim amb el tema Joves: target impossible? Us presentem un petit resum de les Jornades i les conclusions. També trobareu els enllaços a informacions complementàries i d’altres conclusions.

Potser el públic més absent dels museus és el jove. Sovint l’hem deixat per impossible i són poques les institucions que s’han atrevit a proposar una oferta estable pensada per aquest target. Algunes d’elles estan presents ens aquestes jornades per presentar les seves propostes.

• La primera aportació va venir de la mà del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, presentant les propostes culturals que es desenvolupaven a l’Espai Jove la Fontana, un espai de relació social pensat per a ells, on intervenen professionals de diferents camps, i que el primer que és plantegen és com s’acosten als joves per poder “enganxar-los” a les activitats culturals.
• Molt interessant l’aportació  d’Antoni Arinyo, que va analitzar sobre la participació cultural de la joventut catalana. Ens va fer veure com el capital educatiu marca la diferència entre anar o no a un museu, el públic segur d’un museu és el que te major capital educatiu. Aquesta intervenció en va fer reflexionar molt sobre les barreres psicològiques existents però que no podem veure.
• Habitació 1418, és un projecte del CCCB i el MACBA, per a joves entre 14 i 18 anys. Els dissabtes a la tarda queden per treballar aspectes creatius amb un artista.
• L’experiència del Museu d’Art de Cerdanyola, va ser la més refrescant, perfectament aplicable ha altres museus locals. En el nostre cas li hauríem de donar alguna volta, però no es descartable. El projecte és centra en  la literatura i la il·lustració: NitLab MAC.
• El projecte Listen up! , del National Portrait Gallery, of London, un museu que d’entrada ens podria tirar a terra a tots, tenen un Foro juvenil, joves d’entre 14 i 21 anys voluntaris, que fan d’assessors per a portar a terme programes per a joves.
• El Museu AGBAR ha creat una l’ APP Origen per a portar joves al museu,  s’ha de descarregar des de casa, comences a investigar i arriba un punt en que si no vas al museu no pots continuar. Dins del Museu és com si fos una ginkana que a mesura que vas arribant als punts d’interès s’obren finestres. Quan se’ls va preguntar per les descàrregues, és quan van confessar que n’havien tingut 11, i que el gran error havia sigut no investir en promoció del producte.

Dins dels debats, el primer problema que ens trobem és considerar joves a persones entre 16 i 35 anys. No és el mateix un jove de entre 16 i 20 anys que un de entre 30 a 35 anys. Pel que fa als museus, estàvem tots d’acord que durant la vida infantil es visiten museus, que durant la vida de jove entre 16-25, potser visites pocs museus, però que després, durant la visa en parella i sobre tot amb els fills, tornen a visitar els museus, sobre tot les activitats familiars. Personalment en vaig endur reflexions importants que intentaré aplicar a la forma en que afrontem les vistes del museu.

Gràcies Maria Lledó per les teves aportacions. Trobareu més informació a:

• MMB Educació: Joves, target impossible?
• Article de Pruden Panadès a Núvol.