Futbolcentrisme

Je m’accuse! Em temo que els meus millors records com a nen són futbolcèntrics. Quan arribava la desitjada hora del pati literalment volava l’entrepà del dia i la pilota… Vull dir que per no perdre ni un segon del meu temps d’esbarjo ‘acomiadava’ l’esmorzar en qualsevol paperera a mig camí de la pista de futbol…  No és cosa d’oblidar aquella infància perduda,  però més enllà de la nostalgia hi ha d’haver la voluntat de promoció social, de progrés, d’igualtat social. Com adult valoro molt la necessitat reflexionar en clau de futur, i me n’adono que entre tant partit i partit em vaig perdre moltes altres experiències, jocs, amistats, converses, oportunitats d’aprenentatge…

És en aquesta línia de canvi que les comunitats educatives podem analitzar i transformar els patis escolars, uns espais òptims per incidir positivament en el temps lúdic i relacional dels nostres infants… Amb bon criteri, segur que podem assolir grans transformacions de present que gradualment ens ajudaran a projectar les millores de la societat futura, començant per les escoles i els seus patis.

Si voleu aprofundir en aquesta línia de treball us presentem l’experiència Equal Playgrounds promoguda per l’entitat Equal Saree, un jove equip d’arquitectes amb formació en estudis de gènere que des de 2010 estudien la relació entre la configuració de l’espai i les desigualtats de gènere. La Júlia Goula, l’Helena Cardona i la Dafne Saldaña treballen per dissenyar espais més igualitaris: El pati de l’escola en igualtat. La guia de diagnosi i intervenció amb perspectiva de gènere.

I un vídeo de 2′ que acaben de publicar fa uns dies: