Xerrant sobre biblioteques amb l’A.I.
14/02/2023
Festivales, la inevitable crisis 3.0
Aquest és el títol de l’article d’opinió que el Xavi Manresa, director de la promotora musical Cap-Cap, publicava a apmusicales, medi de comunicació corporatiu de l’Associació de Promotors Musicals.
Partint de la suspensió de l’edició 2017 del Festival SOS 4.8 de Múrcia, fa una repassada per les diferents crisis que ha viscut el sector des dels anys 80 fins avui en dia. A grans trets:
- En les crisis viscudes fins ara, dos components es repeteixen: la contractació pública, i l’ambició d’artistes i/o managers
- Ajuntaments pagant preus prohibitius, i irreals, per a la contractació dels grups del moment.
- La conseqüència d’aquesta bogeria inflacionista porta a tot just l’inrevés, ajuntaments incapaços de contractar degut als elevadíssims caixets.
- Superació de la crisi i, Sant tornem-hi.
Darrerament hi ha hagut un canvi substancial en la contractació pública d’artistes, els Festivals (A Espanya n’hi ha més de 1.000, la majoria nodrits amb diner públic).
Parece que el que no tiene un festival, no existe
Pel Xavi Manresa la crisi 3.0 tindrà com a detonant, entre d’altres: la manca d’experiència de molts dels promotors contractats per polítics obstinats a tenir un festival, la falta d’una llei del mecenatge, la repetició de molts cartells, i professionals del sector sense visió de futur.
Aquest és l’article ► Festivales, la inevitable crisis 3.0
A més:
► No aprendemos Reaccions a l’article.
► El ‘boom’ de los festivales de música: ¿estallará la burbuja? Article al Huffington Post.
► El ‘boom’ de los festivales cancelados. Article a El Español.
“A mí lo único que me asusta es que esto se convierta en algo que acabe con la cultura de ir a ver un concierto exclusivo de esa banda porque ahí es donde un grupo va a desplegar todas sus armas. Los que son muy melómanos puede que descubran un grupo y lo empiecen a seguir, ¿pero es así la mayoría de la gente? Te tiene que fascinar mucho, mucho esa banda para que luego la vayas a ver en concierto”. Santi Balmes – Love of Lesbian
Moltes gràcies, Xavi per aquest article. Darrerament tenia la impressió que neixien festivals de música de sota les pedres, ara amb aquestes dades em queda més clar què hi ha darrera…
Fa uns anys també tenia aquesta sensació respecte als festivals. Però passat el temps (greu crisis pel camí) dels importants solament recordo el fracàs del Summercase. La resta s’han anat mantenint o creixent, és a dir, ja no em fa tant la sensació de bombolla sinó de canvi de model de sala pel de recinte/festival amb el que això suposa.