Exclusió residencial

Ana de Mingo

Segons la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, defineix a l’article 5.10 […] s’entén que les persones i unitats familiars es troben en situació de risc d’exclusió residencial sempre que tinguin uns ingressos inferiors a 2 vegades l’IRSC, si es tracta de persones que viuen soles, o uns ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, si es tracta d’unitats de convivència, o uns ingressos inferiors a 3 vegades l’IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència. En el cas que els ingressos siguin superiors a 1,5 vegades l’IRSC, cal un informe dels serveis socials que acrediti el risc d’exclusió residencial […].

 

Aquesta llei, estableix la protecció de persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial davant dels talls de subministraments que puguin acordar les companyies subministradores d’aigua potable, electricitat i gas per manca de pagament. I, alhora, estableix que les empreses distribuïdores d’aigua potable, electricitat i gas NO podran interrompre els subministraments per motiu d’impagament d’aquelles persones o famílies en situació de risc d’exclusió residencial.

 

Podem veure, doncs, com l’exclusió residencial va més enllà de tenir o no sostre. Ja el propi concepte d’exclusió social no s’explica a partir d’una sola causa; sino que comporta un fenomen multidimensional, canviant i dinàmic, es tracta d’un fenomen polièdric format per cúmuls de circumstàncies desfavorables, en diferents moments en el cicle de la vida.

 

Enllaçar aquesta informació amb com a primers d’octubre ARRELS Fundació informava que la xarxa europea Feantsa i la fundació francesa Abbé Pierre acabaven de publicar l’Índex Europeu sobre Exclusió Residencial, presentant dades preocupants sobre la situació del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol.

 

Destacar de la notícia que, van ser analitzats 28 països, quedant Espanya en el 17è lloc.

 

Algunes de les xifres més destacades:

  • El 39,6% de les persones que pateixen situacions de pobresa a l’Estat espanyol han de destinar el 40% o més dels seus ingressos a pagar el seu habitatge. Es tracta d’un percentatge que ha patit un dels increments més importants, en comparació amb la resta de països europeus.

 

  • El 7,2% de la població no pot pagar o presenta retards en el pagament del seu habitatge. En aquest aspecte, l’Estat espanyol té un dels índex més elevats de la Unió Europea i es troba en el lloc 25 dels 28 totals.

 

  • L’11,1% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada, un increment de més de tres punts des de l’any 2007 i també molt per sobre de la mitjana europea.

 

  • Les llars empobrides que paguen un lloguer a preu de mercat són un 18,5% a l’Estat espanyol, una xifra que suposa un dels majors augments a nivell europeu, juntament amb Irlanda, Portugal i Estònia.

 

housing

 

Webs i/o informacions d’interès, en relació a aquests continguts:

ningu-dormint-al-carrer