L’Estatut de l’artista és una antiga reclamació del món de la cultura. Sembla que, per fi, es comença a perfilar un nou “Estatut de l’Artista” que hauria de donar resposta a la manca d’adequació del reglament existent en matèria laboral i jurídica a les professions artístiques i la resta d’oficis relacionats amb el món cultural.

Sabíeu que només es considera artista a aquella persona que actua davant un públic? Que no existeixen epígrafs dins la legislació per a guionistes, escultors, escriptors o compositors? A més molts del oficis relacionats amb el món de l’art pateixen les mateixes dificultats que els artistes: maquilladors, tècnics de so… . Moltes de les reclamacions també són compartides amb els treballadors autònoms com les cotitzacions i declaracions de renda.

Sembla que en els propers anys aquesta situació quedarà resolta amb un nou estatut de l’artista on ja s’està treballant, algunes de les consideracions a tenir en compte les podeu trobar als següents informes fets pel CoNca o Unión de Actores y Actrices:

Aquests documents intenten recollir les  Recomanacions de la Unesco de 1980 relatives a la condició de l’Artista:

Reconocer que la mayoría de los artistas trabajan de manera independiente, contractual o freelance yrequieren acceso a la seguridad social, seguro de salud, beneficios de jubilación y otros programas sociales que están disponibles para otras categorías de profesionales

I per tenir una idea general us recomanem la lectura del següent article: Escribir novelas, pintar cuadros y cotizar cada mes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Àmbit: CULTURA
Autor: Lola Quero