Equinoteràpia social

Ana de Mingo

L’equinoteràpia social és la combinació de la tècnica de l’equitació i el coneixement del món del cavall amb la necessitat d’educar i/o reeducar. Així doncs, emergeix com una terminologia relativament nova que abraça la intervenció socioeducativa, els cavalls i un col·lectiu en risc d’exclusió social amb unes necessitats determinades.

L’objectiu de l’equinoteràpia social és aprofitar, dins d’un context natural, la relació amb el cavall per ajudar les persones a treballar les seves pròpies habilitats socials, incidint en aspectes de caire emocional, terapèutic o educatiu per millorar el seu benestar.

Gimenez Bou, responsable de l’àrea d’equinoteràpia a l’Associació Horseway, apunta que […] està sobradament demostrat que el contacte amb els animals proporciona benestar físic, psíquic i emocional […] Quan estem dalt d’un cavall, la sensació d’avançar, caminar o córrer cap endavant, directe, sense obstacles, que proporciona el patró tridimensional, exerceix una gran influència positiva sobre un estat psíquic depressiu o angoixat. Quan aconseguim adaptar-nos al moviment del cavall sentim que podem confiar en l’impuls cap endavant recuperant la confiança en nosaltres mateixos i en l’entorn […].

Propera formació del Col·legi d’Educadores i educadors socials de Catalunya: Equinoteràpia social

 

1 comentaris sobre Equinoteràpia social

  • Ana, quan vaig fer les pràctiques a la universitat (ja fa uns quants anys) vaig participar en un projecte d’equinoteràpia dirigida a persones amb paràlisi cerebral i persones amb autisme. Hem va semblar molt interessant i enriquidora. Es treballava tant a nivell d’habilitats físiques com emocionals i l’evolució de les persones va ser molt bona i sobretot una experiència molt positiva.
    De fet, en relació a aquest tema, ahir vaig escoltar per la ràdio que també havia crescut molt la teràpia amb vaques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *