Equinoteràpia social
L’equinoteràpia social és la combinació de la tècnica de l’equitació i el coneixement del món del cavall amb la necessitat d’educar i/o reeducar. Així doncs, emergeix com una terminologia relativament nova que abraça la intervenció socioeducativa, els cavalls i un col·lectiu en risc d’exclusió social amb unes necessitats determinades.
L’objectiu de l’equinoteràpia social és aprofitar, dins d’un context natural, la relació amb el cavall per ajudar les persones a treballar les seves pròpies habilitats socials, incidint en aspectes de caire emocional, terapèutic o educatiu per millorar el seu benestar.
Gimenez Bou, responsable de l’àrea d’equinoteràpia a l’Associació Horseway, apunta que […] està sobradament demostrat que el contacte amb els animals proporciona benestar físic, psíquic i emocional […] Quan estem dalt d’un cavall, la sensació d’avançar, caminar o córrer cap endavant, directe, sense obstacles, que proporciona el patró tridimensional, exerceix una gran influència positiva sobre un estat psíquic depressiu o angoixat. Quan aconseguim adaptar-nos al moviment del cavall sentim que podem confiar en l’impuls cap endavant recuperant la confiança en nosaltres mateixos i en l’entorn […].
Propera formació del Col·legi d’Educadores i educadors socials de Catalunya: Equinoteràpia social
Ana, quan vaig fer les pràctiques a la universitat (ja fa uns quants anys) vaig participar en un projecte d’equinoteràpia dirigida a persones amb paràlisi cerebral i persones amb autisme. Hem va semblar molt interessant i enriquidora. Es treballava tant a nivell d’habilitats físiques com emocionals i l’evolució de les persones va ser molt bona i sobretot una experiència molt positiva.
De fet, en relació a aquest tema, ahir vaig escoltar per la ràdio que també havia crescut molt la teràpia amb vaques.