Enneagrama: podem conèixer l’altre? (i de pas a nosaltres…)

Robert López

L’enneagrama és un sistema d’organització que bàsicament ens ajuda a entendre diferents tipus de personalitat a través de diverses categories. Un dels principals psiquiatres i experts en teories de la personalitat que han ajudat a popularitzar-ho és el xilè Claudio Naranjo.

L’enneagrama divideix la personalitat en tres tipus: emocional, mental i visceral. Aquests tres tipus es divideixen també en tres, obtenint nou tipus de personalitat o eneatips. Es coneixen com els números de l’1 al 9 sense que l’ordre impliqui res:

· Emocionals: 2,3,4.

· Mentals: 5,6,7.

· Viscerals: 1,8,9.

Cadascun d’aquests números està dotat d’una sèrie de característiques i trets de la seva personalitat. Un dels principals difusors de l’eina a Catalunya és en Borja Vilaseca. Us facilito el seu  canal de youtube on descriu l’eina i els trets de tots els eneatips. Us ajudarà a ubicar-vos.

Però siguem clars des d’un principi: l’enneagrama no és ni cap miracle ni cap eina esotèrica. Es tracta d’una altra eina que podem emprar per conèixer la personalitat de la resta i per l’autoconeixement propi.

Algú es preguntarà…si tots som diferents, aquest tipus d’eines el que fan no es limitar? Precisament indagar en l’exploració d’altres tipus de personalitat la única cosa que pot aconseguir és ampliar, no pas limitar. L’altre sempre (o gairebé sempre) és diferent, no comparteix el teu mapa. I descobrir els diferents mapes amb els que es mou la gent ajuda molt a tenir unes relacions personals i professionals més sanes i transparents. Ens  serveix per relativitzar-ho tot, per estar més oberts i flexibles i a aprofundir en el que penses i sents. Pensar diferent t’ajuda a veure les teves febleses i per tant construir la millora des d’aquí.

Però al final (i al principi) hi ha una pregunta que ens crema: quin és el meu eneatip, quin número sóc jo? Es tracta de descobrir-ho a partir de diversos tests que existeixen, de llegir sobre les característiques i sobretot de tenir una mirada oberta. L’enneagrama no és un sistema rígid, tu tens un eneatip però les teves actuacions es mouen dintre del sistema, canviant i matisant la teva personalitat. Però d’alguna manera sempre tendeixes a transformar la realitat i a actuar d’una manera similar. Millor que la coneixem,no?

 

3 comentaris sobre Enneagrama: podem conèixer l’altre? (i de pas a nosaltres…)

  • M’agraden molt aquest tipos d’articles. En el meu cas soc un 2 i des de fa uns anys ens hem mogut amb aquest enneagrama. per mi només té un problema: el compendre que tots el números tenen una part que t’afecta positivament i una altra negativament, i això pot fer que un mateix número de classificació en diferents persones tingui una reposta diferent amb uno mateixa. Sï?

    És important resaltar això pq sinó podem fer repostes predeterminades d’acord a l’altre per la seva classificació numérica. Per sort també disposo d’altres mapes, més o menys racionals, més o menys esotèrics. Perqué disculpeu, els signes de l’horoscop no va ser en el seu moment el mateix?… be en tot cas hem de posar epecial atenció en explicar que per entendre el món el que calgui!!!!, però, sempre conscients que estem classificant, etiquetant i limitant i això té molts perills entre d’altres, els pensaments preestablerts i l’encorsetament de la realitat… existeix la imaginació??????
    Salut

  • Bones Carol! Gràcies pel comentari

    L’altre dia tenim un debat similar per aquí baix! En algun moment ho dic, s’ha d’utilitzar per ampliar no pas per ‘encorsetar’. Precisament conèixer més l’altre no pot ser mai mai mai un acte limitatiu, no? Que et sigui més fàcil identificar i comprendre certes actuacions, conductes o actituds de l’altre (i de tu mateix) és una eina més per tenir millor relacions i més autoconeixement. Però clar, qualsevol eina com a tal es pot emprar positiva o negativament. Suposo que és el risc de conèixer més sobre nosaltres i sobre els que ens rodegen.

    El que està clar es que necessitem traductors de la realitat i generalitzadors de qualitat. Ja que és inevitable generalitzar i sintetitzar per moure’ns pel món contra més estratègies i eines tinguem millor entendrem a l’altre i a un mateix.

Respon a Carolina Barber Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *