El paradigma de la diversitat funcional

L’any 2014, el director i guionista Pedro Solís guanyava un Goya, pel curt d’animació ‘Cuerdas’, una història sobre l’amistat explicada amb molta tendresa i que ens ha emocionat a gran part del públic espectador.

Si teniu possibilitat, feu-li una “ullada”!

El curt ens presenta com Maria coneix al seu nou company de classe, Nico, un nen amb paràlisi cerebral, i l’introdueix en els seus jocs a través de la imaginació i l’enginy. En aquest emotiu i entranyable curt trobem expressions que defineixen a NICO, com ara “Es un poco especial”, “Eres un poco raro”… I això ens fa pensar en com ens costa anomenar a les persones que presenten alguna discapacitat.

Però és que també, hem anat convisquent amb diferents conceptes, com ara: deficiència, minusvalia, discapacitat… Pensem llavors en, què és la normalitat? Una mitjana estadística? Un patró?…

Avui volem entrar en la nomenclatura i/o diferències entre la discapacitat i la diversitat funcional.

De què es tracta?

“En la qüestió de la discapacitat i la diversitat funcional no només hi ha un canvi de paraules sinó un canvi conceptual que genera substitucions de vocabulari però no com a sinònims. Els canvis de paradigma […] comencen a prendre rellevància a molts nivells com l’acadèmic, el social i el polític com si fossin un engranatge que quan hi ha canvis en una peça convé també plantejar-los en les altres” (Martínez-Rivera, 2014).

“El concepto y el paradigma de la diversidad se conectan con el de la igualdad de derechos de todas las personas, en la medida en que asumen que todas somos diferentes unas de otras, a la vez que todas somos iguales en dignidad y humanidad. Por eso no podemos hablar de “personas con diversidad funcional” pues entender que la diversidad es un atributo que tienen algunas personas y que otras no tienen entra en contradicción con el propio concepto y enfoque de la diversidad. La diversidad funcional, como todas las diversidades, por definición, por concepto y por enfoque, nos afecta, nos pertenece y nos compromete a todas las personas por igual” (Fantova, 2016).

Per concloure el paradigma de la diversitat funcional, compartir el vídeo que ha realitzat l’Associació Funcional per la Integració Social (AFIS) de Cerdanyola del Vallès, que el passat 15 d’octubre celebraven el seu segon aniversari, on de manera molt senzilla, descriu aquesta perspectiva.

Esperant que sigui d’utilitat!

I per els qui vulguin aprofundir més:

Martínez-Rivera, Óscar (2014): “Entre la discapacidad y la diversidad funcional: El profesional ante los cambios de paradigmas y no solamente de palabras”. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 58, p.13-27.  Accedeix a l’article!

Fantova, Fernando (2016): Blog Fernando Fantova