El fenomen de l’economia col·laborativa

A hores d’ara qui més qui menys ha sentit a parlar d’Uber, Airbnb o Blablacar. Són empreses que formen part del fenomen de l’economia col·laborativa i que, segons els experts, responen a l’intercanvi d’actius en desús o infrautilitzats per mitjà d’una plataforma tecnològica. En els darrers anys, l’impuls d’internet i les noves tecnologies han resultat en nous models de consum alternatiu; s’ha produït un canvi en la relació entre proveïdors i consumidors.

L’economia col·laborativa, tal com el seu nom indica, és un model centrat en la col·laboració i l’ajuda mútua. Aquesta economia estimula l’estalvi (els preus dels productes i serveis acostumen a ser simbòlics), el desenvolupament sostenible (es fomenta la reutilització dels productes), impacte mediambiental (la reutilització i serveis compartits són una manera de contribuir a un entorn sostenible), gestió de recursos (s’opta per compartir un producte o servei).

Pràcticament qualsevol servei té una plataforma web d’intercanvi que es basa en l’economia col·laborativa. Alguns exemples de serveis i empreses són.

– Venda de productes als quals se li dóna una segona oportunitat: Wallapop, Vibbo, Bookmooch.
– Transport compartit: BlaBlaCar
– Banc de temps: Cronnection
– Préstec de diners entre empreses o particulars: Comunitae, Arboribus
– Finançament de projectes mitjançant crowdfunding: Verkami, Lanzanos

Espanya és l’únic país del món on BlaBlaCar ha tingut problemes legals per operar i ha estat sancionada. Uber ha guanyat tres recursos contra diferents sancions que la Generalitat li ha imposat. Davant d’aquesta situació, quin és el paper que ha de tenir l’administració en la seva relació amb la ciutadania i les empreses per ajudar al creixement de l’economia col·laborativa?

El passat 26 de febrer, el programa 30 Minuts de TV3 va emetre el documental “La gent és el negoci” que reflecteix el fenomen d’aquest model de consum. Val la pena que doneu un cop d’ull al reportatge íntegre al següent enllaç.