El descensor social

L’ascensor social ha estat una de les claus d’èxit de les societats del benestar, de la seva acceptació i legitimitat a ulls de bona part de la població. Com a ascensor social s’entén el mecanisme, especialment mitjançant la igualtat d’oportunitats i l’extensió i universalització de l’educació, pel qual les persones d’orígens socials més humils i desiguals poden ascendir en l’escala social. És a dir, assolir nivells de benestar, ocupacions i estatus superiors als dels seus pares i mares. Aquesta ha estat la dinàmica de les modernes democràcies occidentals. Ara, però, ens trobem davant la tendència oposada: la del descens social i la pèrdua de benestar d’importants capes socials com a resultat del recent context de crisi econòmica.

 

Aquest és l’objecte de l’estudi “Crisi, descens social i xarxes de confiança” d’en Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín Saldo, sociòlegs i investigadors del grup de recerca Creativitat, Innovació i Transformació Urbana de la Universitat de Barcelona. Enlloc de mostrar una fotografia fixa d’un moment concret, l’estudi fa el seguiment d’un mateix grup d’individus durant el període 2008-2012. D’aquesta manera, poden oferir resultats dinàmics i posar de relleu entrades i sortides i el temps de permanència en determinades situacions, com la de pobresa.

 

L’estudi és ric en matisos per donar compte del moviment de persones d’unes posicions socioeconòmiques a unes altres fruit de la recessió econòmica que esclatà a finals del 2008. Us en presento algunes conclusions:

 

  1. Encara ara, les xifres de la recessió econòmica i la magnitud del seu impacte són esfereïdores: 1) en 7 anys (2008-2014) s’ha destruït tota l’ocupació creada entre 2003 i 2007, el que representa el 21% dels llocs de treball; 2) les llars amb menys de 15.000 € nets representaven el 12% del total el 2007, el 2011 ja en representaven el 20%. Les llars pobres han augmentat un 41%.

destruccio-ocupacio

  1. Contradient idees preconcebudes sobre la determinació de l’origen social familiar sobre el futur de les persones, l’estudi torna a posar de manifest que l’educació s’ha acabat instaurant com el principal criteri de divisió i estratificació social.

Ex: entre el 2008 i el 2013, el 66,2% de llocs de treball destruïts corresponen a persones amb un nivell d’estudis que no va més enllà de l’ESO o l’EGB.

educacio

  1. La post-crisi es composa de descensor (descens d’una gran capa de l’anterior classe mitjana en una nova classe popular mixta i diversa), precarització (contractes temporals, jornades parcials i de curta durada) i polarització (creixement d’ocupacions de salaris baixos i alts, no dels mitjans). La crisi no ha fet més que agreujar una dualització social ja germinada als anys 90.

dualitzacio

  1. El 40% dels i les catalanes de 25 a 64 anys viuen pitjor que els seus pares i mares. El desclassament és correlatiu al nivell d’estudis.

2 exemples: 1) el desclassament ha afectat el 76% de les persones adultes sense estudis versus el 14% de les persones adultes amb màsters i doctorats. 2) el 16% de les persones enquestades amb màsters o llicenciatures, ha experimentat empobriment relatiu de la seva llar, pel 41% dels i les enquestades amb estudis bàsics.

viure-pitjor

  1. Entre el 2008 i el 2012, el 13% de les persones enquestades han conegut l’ascens, el 57% la immobilitat, i el 30% han patit el descens a la vulnerabilitat (1.284.000 catalans i catalanes).

 

En els dos extrems dels ingressos (els i les qui tenen les rendes més altes, i els i les qui menys), predomina la immobilitat. No així en les classes mitjanes: només el 27% manté la posició, el 45% s’ha desclassat cap a posicions inferiors, mentre un 28% cap a superiors.

desclassament2

  1. Malgrat que la crisi s’ha acarnissat més sobre uns grups que sobre uns altres, el cert és que també s’observa una democratització dels impactes negatius de la recessió. Ex: els i les filles de famílies obreres tenen un 20% de descens social acusat, per un 17% dels fills i filles d’orígens benestants.

pobres-tots