Desmuntant el paradigma de l’individualisme
22/02/2023
El conflicte
Tots i totes ja hem llegit molt i/o escoltat molt sobre gestió de conflictes personals i laborals.
Per això sorprèn que un article com aquest de Fundació Factor Humà aporti alguna cosa tornant a parlar de conflicte. Potser és la claredat i síntesi que aporta. O el component pràctic. O que tot i llegir el mateix no està de més tornar a recordar-ho de manera periòdica.
En tot cas ens aporta una mica de llum i ens recorda que el més important no és dir “això ja m’ho sé” sinó contestar a la pregunta “i llavors per què no ho estic aplicant?”.
Hola Robert!
Gràcies per aquest article, va molt bé per als moments actuals i tal com dius: claredat, pràctic i útil.
L’anècdota final és boníssima!
Només hi trobo a faltar com tractar les hormones i manen més del que sembla…
En el meu cas jo tinc un dubte, en situacions de “bullying”, “mobbing”, comentaris racistes, discriminació de gènere, condicions laborals d’explotació, etc cal fer el mateix que diu? I com és una experta en temes matrimonials ja posats, em plantejo si no podría arribar-se a “blanquejar” qualsevol tipus de maltractament. Caldria tenir empatia amb qui t’insulta o fa maltractament psicològic?….Ja no dic si et pega o et crema la casa… però bé és veritat que en aquests casos ja seria inadmissible i condenable ….suposo….
—–
“¿Cómo podemos cambiar ese patrón e inyectarle algo novedoso a la interacción?
Michele Weiner-Davis, académica experta en cuestiones matrimoniales, recomienda dar un giro de 180 grados: identificar aquellas conductas problemáticas y hacer lo contrario de lo que solemos hacer. Por ejemplo:
•En lugar de ser reactivo, invita a la otra persona a una conversación.
•En lugar de comenzar con una acusación, muestra empatía.
•En lugar de quejarte, muestra gratitud.
•En lugar de ser crítico, sé curioso.
•En lugar de discutir, sugiere llevar a cabo una tarea que no esté relacionada
· Gràcies Lluïsa!
· Així és Enric, jo diferenciaria entre el que és un conflicte o el que és un delicte ja tipificat. En aquest cas ens movem en un terreny més ‘light’…
Primer, gràcies per l’article,
Si canvies, automàticament canvia tot.
El conflicto es una situación donde hay un problema en aspectos tales como relaciones (personas con una personalidad muy diferente), intereses (lucha por conseguir recursos), tareas (desacuerdo sobre qué hay que hacer, cómo o cuando) o jerarquía (no saber quien está al mando, desacuerdo con quien ocupa un cargo o sensación de trato desigual por parte del jefe).
Normalmente, el conflicto se complica porque perdemos de vista la causa o el origen i nos lo tomamos como algo personal, ya que siempre hay una persona al otro lado.
Así que el primer paso para resolver el conflicto es reconocer el tipo de conflicto que tenemos con el fin de ser conscientes que tenemos un problema con una situación en concreto y no con una persona.
De esta manera podemos dejar de lado los sentimientos y encontrar un punto de partida para “diseccionar” el problema y buscar soluciones.
Una vez sabes a que tipo de conflicto te enfrentas, hay cuatro formas de resolverlo:
La primera es no hacer nada. Si no te gusta la forma de ser de un compañero o no estas de acuerdo con las prioridades que establece tu jefe, a veces lo mejor es aceptar que eso es normal y que realmente no hay ningún conflicto.
La segunda es intentar resolverlo indirectamente. Por ejemplo, acudir a tu superior y explicarle el problema. Esto puede resultar muy agresivo cuando se trata de un problema con un compañero de trabajo, pero puede ser adecuado si la situación ha derivado en que el compañero te ha faltado al respeto.
La tercera es abordar tu directamente el problema hablando con la otra parte para mirar de buscar soluciones.
La cuarta seria cortar la relación personal o laboral. Esto no siempre es posible, pero a veces es mejor cambiar de jefe, de departamento o de empresa, por duro que sea, que permanecer en una situación toxica mucho tiempo.
Acudir als superiors no sempre saben o volen entendre, la situació que un treballador exposa, no complir per posar un exemple amb un article d’un conveni és fer “bulling o mobbing” .
Intentar resoldre seria ideal, però que passa si vas d’un a l’altre i tots expliquen excuses i saps que amb altres treballadors els han escoltat i sobretot resol la situació?
Com queden els sentiments d’un treballador? algú ho ha pensat? és bo que un treballador quedi decepcionat?
No ser si algú que ho llegueixi s’haurà trobat amb alguna situació laboral similar.
Bon dia Imma,
L’article el que fa és reflexionar sobre com afrontar el conflicte a nivell personal i com comenta “(…) Ante una situación de conflicto, a menudo optamos por simplificar las cosas y culpar solamente a la otra parte”. Entenc que el que aporta són matissos a com interpretem les coses i amb el clar objectius de no sentir-nos tan malament quan gestionem situacions conflictives.
Les qüestions que apuntes crec que són més complexes i no es tracten a l’article.
Bon dia,
Els conflixtes no sempre es simplifiquen i no dic que es culpi només a una part, sempre que hi ha un conflixte intervenen mínim dos, o més persones, causes: matissos diferens, formes d’interpretat la situació, mai es veu el mateix d’una banda que de l’altre. Resultats…………….els de sempre.