Es3 policial i el síndrome “burnout”

No és cap novetat que la professió de policia és una de les que més estrés genera; policia i estrès són un binomi potser massa ben avingut; però, per què l’estrès afecta especialment als policies?

Simplificant el tema es pot dir que, d’una banda, l’estrès és inherent a la pròpia funció policial: l’exposició continuada situacions de perill i on es posen en risc la pròpia integritat física, el presenciar desgràcies i tragèdies alienes (o pròpies), el contacte directe amb la criminalitat i la marginalitat social, la inseguretat jurídica, la visió negativa del col·lectiu que en té una part de la societat, etc… són estressors que, mica en  mica, poden desequilibrar la més estable de les persones.

D’altra banda, si a aquests estressors inherents a la praxis policial n’ afegim d’ altres relacionats amb la pròpia organització dels serveis de policia com per exemple els horaris i la rotativitat dels torns,  les dificultats per a la conciliació familiar associades, les incompatibilitats amb determinats companys de patrulla, la manca de personal i de recursos, la disciplina, etc…ben segur que, si no el tractem acuradament, en pocs anys, aconseguirem un altre policia  amb el “síndrome del burnout”, un altre policia “cremat”

Potser sembli una obvietat però l’estrès s’ha començar a tractar de manera preventiva;  exercir les accions necessàries per modificar els processos causals i no com fins ara, tractant de solucionar únicament els símptomes, és crític; tècniques mindfulness i la figura del psicòleg d’emergències de manera continuada a les plantilles, dues opcions per començar a canviar-ne el xip.

Lectures recomenades:

• Estrés policial 
• Estrés policial: asignatura pendiente