Dones i polítiques culturals

L’informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts 2016, publicat per la Lola Quero uns mesos enrere,  incorpora un annex amb un seguit d’articles agrupats sota el títol: “Nexes i divergències en la política cultural” un dels quals és el focus d’atenció d’aquesta entrada, de fet el que la titula: “Dones i polítiques culturals”

En aquest estudi l’Anna Villarroya, investigadora sobre polítiques de gènere i professora d’economia a la UB, ens fa saber quina és la situació real de les dones en les activitats artístiques i culturals. I ho fa en primer lloc fent una repassada al marc legislatiu en matèria d’igualtat, d’on extreu dues lectures:

• Positiva. Reflecteixen la persistència i la reproducció d’aquestes desigualtats, alhora que estableixen mesures i mecanismes concrets d’intervenció pública.
• Negativa. El fracàs de les actuacions encaminades a l’eradicació d’aquestes desigualtats.

Tot seguit analitza la situació a nivell europeu, resta molt a fer, en els àmbits de la igualtat, la diversitat, el reconeixement, la transparència i la productivitat. (els cinc principis orientadors en el disseny i l’avaluació de les polítiques culturals en relació amb la igualtat de gènere, Ericarts 1998)

I finalment respon a:

• Què s’ha fet fins ara?
• Per què les dones continuen sent invisibles en els àmbits artístics i culturals?
• Què es pot fer davant la persistent desigualtat? Algunes propostes d’acció.

Us recomano la seva lectura, és curtet, aquest.

Trailer de “Mujeres de la música” curtmetratge que s’estrenarà el proper 14 de juny, que recull les declaracions de catorze dones amb càrrecs de responsabilitat a diferents sectors de la música.

Més: Els festivals tampoc no són país per a dones del Carles Peidró