Desemparats

El programa Sense Ficció ha presentat “Desemparats“, una minisèrie documental d’investigació sobre les retirades de menors per part de l’administració, formada per dos capítols.

La legislació en matèria d’infància, vigent a Catalunya és la Llei 14/2010, dels Drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com ja es presentava a l’entrada “La gran cassola” de la infància en risc.

Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. La declaració de la situació de desemparament d’un infant o adolescent la fa, a Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquest és l’organisme competent per fer una resolució motivada, que es notifica a les parts afectades i al Ministeri Fiscal per tal que es garanteixin els drets de les persones afectades.

La reproducció d’aquests dos documentals ha posat sobre la taula diferents aspectes en relació a l’atenció i a la protecció de la infància; com alhora, ha mobilitzat a professionals del sector sobre la presentació d’aquests fets.

Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya feien un breu comunicat, demanant que […] des dels mitjans de comunicació s’hauria d’oferir una imatge més rigorosa i contrastada d’aquestes casuístiques i, especialment, en les quals hi ha menors involucrats. El respecte als professionals és un dels punts clau per construir un sistema millor que situï l’infant i l’adolescent al centre d’atenció per afavorir el seu desenvolupament humà […].

El Col·legi d’Educadors i Educadores socials de Catalunya, comunicava: […] considerem també que no són generalitzables situacions puntuals i que cal contextualitzar cada cas i situació concreta. A més, ens preocupa que la mirada del programa sigui l’única que pugui quedar en la retina dels espectadors sobre la tasca dels professionals de l’acció social. Però encara ens preocupa més l’imaginari social que pot quedar sobre els infants que en algun moment de la seva vida han estat o segueixen vivint en els recursos residencials […].

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya es manifestava dient: […] que demanem al programa Sense Ficció, que a l’hora de tractar temes tan sensibles com aquest, aportin també un marc informatiu global de la totalitat de les intervencions, de manera que aportin un context necessari per a la comprensió de la realitat completa de la nostra professió. Així, la informació que es doni serà totalment acurada i s’evitarà generar una imatge distorsionada de la tasca de les treballadores socials […].

La degana de les treballadores socials, al debat posterior a l’emissió del segon capítol, va voler remarcar quina és la tasca dels serveis socials més en general, i la del treball social vinculat a la protecció de menors en concret.

Ens trobem en un moment, en què La protecció dels menors es troba a debat.