Debat a les ciutats: Turisme i gentrificació

Cada vegada més es parla dels efectes del turisme i la gentrificació a les grans ciutats. I Barcelona no n’està exempta. Aquest debat ja és als mitjans i al carrer també se’n parla. ¿Quan el turisme té més contres que pros sobre el benestar dels ciutadans i les ciutadanes que hi vivim i hi treballem de forma permanent?

Què és la gentrificació?. Resumint, és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’un barri degradat o de classe baixa que acaba sent de classe mitjana-alta per la restauració dels edificis que n’incrementa el valor, i a la llarga n’acaba expulsant els habitants antics, més pobres amb llocs de treballs precaris. Aquest fenomen s’està intensificant a Occident, especialment a les ciutats europees.

 

La Federació de Municipis de Catalunya, al seu Focus d’Innovació Local el mes d’octubre ho ha tractat amb la perspectiva de si hi poden ajudar les polítiques fiscals i ha publicat: Turisme i gentrificació en ciutats globals: podria ser útil la política fiscal?
Aquest post de la FMC exposa que els possibles efectes negatius de la concentració de no residents –bé sigui com a turistes, bé com a compradors d’immobles- sobre el benestar dels ciutadans/es que hi vivim i hi treballem de forma permanent es poden agrupar en tres tipus:

    • els efectes directes generats pels visitants sobre la qualitat de vida dels residents (externalitats mediambientals, deteriorament dels serveis públics i eventualment increment de la depesa pública necessària per mantenir-ne la qualitat)
    • els allotjaments turístics (hotels, apartaments reglats, o altre tipus d’oferta) ocupen espais que podrien estar destinats a altres usos (per exemple: habitatge pels residents); l’oferta d’habitatge és limitada això pot ocasionar un increment dels preus de l’habitatge i/o dels lloguers, generant desplaçament de residents cap a altres ciutats del voltant, repetint l’escenari allà
    • sobre el mercat immobiliari també estan provocats pels especuladors no residents, és a dir els compradors d’habitatge per motius d’inversió.

És un estudi de diversos economistes (1) sobre les polítiques fiscals que han adoptat algunes ciutats per aturar o canviar aquesta tendència amb diversos tipus de mesures, com poden ser la taxa turística, impostos sobre segones residències o habitatges buits, o sobre les transaccions fetes per persones no residents.
Les anàlisis que han fet aquests economistes, demostren que sí que hi han ajudat.

(1) La segona meitat del document és la traducció en castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *