Cultura en 300 paraules

La vida cultural ha quedat trasbalsada com a conseqüència de la crisi sanitària del Covid-19. Les biblioteques, els museus, els cinemes, el teatre, els casals de barri, etc., s’han vist obligats a tancar les seves portes. Festivals de música, Festes Majors, Aplecs populars, etc. han estat cancel·lats. L’augment de la ja preocupant precarització laboral del sector..

En definitiva, un panorama força incert.

El Conca (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) ha creat un espai on, amb un màxim de 300 paraules, diverses veus del món cultural de diferents àmbits culturals responen a la pregunta: Com ha de ser la cultura de l’endemà?

Com a mostra, algunes reflexions:

• “Però la qüestió, ara mateix, és si la cultura formarà part del procés de la nova configuració. Aquesta és la clau”.
•  “La cultura post COVID-19 hauria de posar els fonaments del foment de la lectura: prestigiar la lectura a la societat, a casa, i fer-ne una promoció real a les escoles”.
•  “En el sector de la música en particular, la primera urgència és aprovar canvis legislatius en matèria laboral, fiscal i de seguretat social que reflecteixin la realitat de la nostra professió”.
•  “.. les transformacions per al reequilibri entre dones i homes dins del sector són prioritàries”.
• “La cultura no és un fast food; és una llavor que no ha de tenir pressa per créixer, tot i que s’ha de regar per convertir-se en un bosc frondós”.
• “Un després que ja demana maneres de fer diverses”.
• “Per això és imprescindible que les matèries artístiques dins l’escola prenguin la mateixa importància que la resta d’assignatures..”
• “Cal situar les partides econòmiques per a cultura en un tant per cent molt superior al d’ara i arribar, almenys, al 2 %”.
• “Cal fer entendre que una persona sense una formació cultural és una persona indefensa i susceptible de no saber destriar les falses necessitats imposades”.
• ” Caldria, però, que no es partís de la idea que la cultura popular és, senzillament, prescindible per allò que no mou (gaires) diners”.
• “Davant d’uns recursos finits, les polítiques culturals hauran de ser més coordinades per ser més eficients; tots depenem de tots”.
• “..és necessari entendre la cultura en clau 360, la cultura a temps complet capacitada per treballar amb tothom i en tot moment, sumant esforços, connectant i teixint agents, espais i temps”.
• “El treball col·laboratiu en tots els àmbits socials, especialment el de col·lectius vulnerables, serà fonamental per analitzar noves situacions i adaptar-ne l’oferta de serveis i activitats”.