Xerrant sobre biblioteques amb l’A.I.
14/02/2023
Cultura comunitària
Recentment, el Centre d’Estudis Comarcals ha guardonat una peixateria del barri de la Cooperativa amb el premi Antoni Serra i Fiter d’arts visuals. si, no és un error, una peixateria. Es tracta de La Peixateria Sala de Creació, que pretén apropar la creació artística al públic en general a través d’exposicions i performances a la peixateria Rubio situada al carrer Ramon Llull, en el barri de la Cooperativa.
Des de fa uns quants anys proliferen per la ciutat de Sant Boi projectes culturals de caire comunitari. Uns anys enrere el LAC, Laboratori d’Art Comunitari ja va rebre un guardó similar del Centre d’Estudis Comarcals. I des de diferents àmbits municipals: educació comunitària, igualtat, participació, districtes, etc. s’han fet habituals projectes de teatre social, teatre forum, audiovisual de creació col.lectiva, fotografia participativa, murals de caire comunitari, etc. conjuntament amb una tradició lligada a les festes de cultura popular repartides per tot l’any.
Però, que entenem per cultura comunitària?
La Laia Forné i el Ruben Martínez, en un article recent arrel del projecte Cultura Viva deien el següent:
La gestió comunitària de la cultura implica l’existència d’una comunitat activa que fa servir i manté una pràctica cultural i que es dota de normes democràtiques per a fer-ho. Per exemple, una comunitat veïnal que es dota d’unes normes democràtiques per a gestionar un equipament cultural del seu barri. O, també, una editorial que es manté per la venda de llibres i que alhora genera un arxiu públic al qual tothom pot tenir accés i fer publicacions derivades d’aquest arxiu.
- Aquestes pràctiques comunitàries no només generen continguts, sinó que també generen infraestructures, metodologies i formes de fer que poden ser usades i replicades per d’altres.
- Això genera una ecologia de recursos que, amb intervenció pública o no, sosté les pràctiques existents i les pràctiques comunitàries futures. I és a partir d’aquestes pràctiques diverses i aquesta ecologia que podem parlar de béns comuns culturals.
Algunes metodologies associades a la cultura comunitària:
El diagnòstic. L’estudi de l’entorn ens permet identificar els problemes que s’enfronta la comunitat, i ens permet definir un objectiu general o una referència de base per veure com desenvolupar l’acció.
El procés com a metodologia. El procés desenvolupat en el si dels projectes socio culturals esdevé la raó principal per a desenvolupar una sèrie d’estratègies encaminades a l’apoderament de les persones. La rellevància del procés radica en la seva capacitat de canvi o transformació.
El treball col.laboratiu o cooperatiu. Més enllà de treballar junts, cooperar vol dir posar-se d’acord per assolir un objectiu que no es pot aconseguir individualment. Per tal d’assolir aquest objectiu el grup treballa sobre la base del consens, decidint com realitzar la tasca, quins procediments adoptar, com dividir el treball i les feines a realitzar.
El treball en xarxa. És una eina lligada a l’enfortiment de les relacions i els vincles entre persones o agents del barri o de la ciutat. També té que veure amb noves formes d’organització o de comunicació.
Es molt útil promoure grups motor de treball que permeten comptar amb una participació diversa i força qualitativa, i que amb el temps poden esdevenir autònoms.
També és important anar documentant els processos com a registre de tot el que va succeint. La documentació pot ser una eina múltiple: ens pot anar bé per reflexionar, per dinamitzar el grup, per l’avaluació o per visualitzar el que estigui passant.
Més informació sobre cultura comunitària:
Cultura i empoderament ciutadà
