Sense por!
23/09/2022
Crisi dels 50? Alerta, no badis!
Proposo reflexionar sobre aquesta crisi per dues raons: una, la mitjana d’edat de la gent de l’Ajuntament és de 48 anys, hi som de ple! i dues, perquè personalment m’ha tocat de prop i amb les seves conseqüències. Si encara hi ets a temps… i tens ganes de viure la vida bé, llegeix aquest post!
Comencem! Fa un temps era la crisi dels 40, però ara tot s’allarga una mica més i ja és la crisi dels 50.
Força corroborat als articles que annexo, opino que és diferent en dones i homes.
La de les dones, l’acabo ràpid resumint: “les hormones són molt poderoses”. Perquè la natura fa la seva feina inexorablement, el nostre rellotge biològic no s’atura i ens fa conscients tota la vida que el temps passa, independentment de les nostres circumstàncies. El cos fa un canvi, funciona diferent i t’hi has d’adaptar, costi el que costi, és el tram de vida que et queda i l’has d’aprofitar el millor possible. Com a molt, passes d’un a tres anys fent aquesta adaptació, però a la majoria, no se’ns en va l’olla!. I si alguna no se sent identificada amb aquest paràgraf, ja es pot incloure en el grup següent, i veure si li passa el que llegirà.
L’home, generalment, no té cap daltabaix físic natural tant constatable i “un dia” s’adona que està envellint, i alguns a més que són mortals, i llavors endega un repàs a la vida que ja ha passat. I entra en la crisi de la mitjana edat.
Evolutiva o existencial?
Molts estudis fets, molta teoria publicada, alguns neguen que sigui crisi, altres que sigui generalitzada. A la benestant i vella Europa és on més afecta aquesta crisi de la mitjana edat. A França, per exemple, n’hi diuen “el dimoni dels cinquanta”. A Bèlgica el divorci arriba al 75 % de les parelles quan tenen aquesta edat. Després de llegir aquestes dades i els articles que proposo, podem dir que és evolutiva. Hi estàs d’acord?
Com la identifiquem?
Hi ha uns quants símptomes que la denoten. Aquests poden presentar-se juntament amb depressió i ansietat, més o menys conscients:
- Remordiment profund per les metes no assolides
- Deteriorament de l’autoestima i de l’autoconcepte
- Pensaments i sentiments confosos
- Desig d’assolir la sensació de joventut
- Actituds i accions atípiques de la persona
- Comportament adolescent: utilitzar el mòbil en excés, conductes addictives, necessitat de passar més temps sol o amb certes companyies
- Abús en el consum d’alcohol
- Adquisició d’articles cars o estranys: roba de vestir, vehicles esportius, joies, motos, aparells electrònics, telèfons de gamma alta, tatuatges, etc.
- Variacions a l’estil de vida: donar importància a aspectes als quals abans no donava prioritat, com l’exercici físic, intencions de canvi de feina, etc.
- Atenció exagerada a la seva aparença física
- Disminució de l’interès per l’àmbit familiar
- Tendència a la infidelitat
Què s’hi pot fer?
Reflexionar que s’està a la meitat de la vida i decidir què es vol fer i no s’ha fet encara.
I si no n’hi ha prou? (Sol passar…)
Sentit comú!! i procurar mantenir l’actitud positiva, intentar “disfrutar” de la vida alegrament i plenament.
- Indispensable buscar ajut professional
- No prendre cap decisió transcendental (el 96% dels casos es penedeixen)
- Entendre que és temporal, mantenir la calma i la paciència fins que passi
- Plantejar metes factibles
- Evitar fer coses que no faria normalment
- Comunicació fluïda amb les persones de l’entorn: parella, pares, germans, fills i amics
No et deixis vèncer per la crisi!
Si vols ampliar la informació, et proposo aquests articles:
Psicología de la crisis de los 40: ¿Miedo a hacerte mayor o a dejar de ser joven?
Diez señales que delatan la crisis de los 40
Llegan los 40 y las crisis de pareja… Midlife Crisis
Felicito a l’Ajuntament per aportar el seu granet de sorra, facilitant una primera oportunitat laboral a aquells o aquelles estudiants santboiants que havent finalitzat els seus estudis, els hi facilita una primera contractació de dos mesos en diverses Àrees municipals.
Anem ja per la tercera edició i fa goig constatar en la fotografia de l’Ajuntaflaix, la cara d’alegria dels estudiants que s’han pogut acollir-se a aquesta oportunitat de treball per a dos mesos. Els que tenim fills i filles en aquestes edats sabem quina és la seva situació i que algú els hi doni un cop de ma, és sempre d’agrair.
Fins aquí tot molt bé, però, en pregunto?: Si l’Ajuntament aposta per a polítiques ocupacionals, no seria més eficient, a la pràctica, apostar per a polítiques actives d’ocupació on és garanteixin més assoliment dels aprenentatges.
Si l’Ajuntament, d’acord amb el que preveu la legislació vigent, facilites als seus treballadors i treballadores, amb les condicions legals per accedir-hi, el seu passi a jubilacions parcials al 50% de l’horari laboral, incorporant a persones aturades en contractes de relleu amb l’altre 50% restant, mentre duri el trànsit del treballador/a públic de la jubilació parcial a la jubilació complerta, crec que en aquest cas el seu compromís amb l’ocupació seria més potent i no necessàriament més costos.
No voldria desmerèixer els actuals esforços municipals però amb aquesta aposta, repeteixo no necessàriament costosa econòmicament, l’Ajuntament assoliria no només participar en objectius ocupacionals, sinó que assumiria el rejoveniment una part de la plantilla i podria gaudir de persones amb una formació de base que podria complementar la l’experiència de la plantilla actual.
Salutacions
Pere, gràcies per la teva aportació.
He trigat una mica a contestar perquè el post parla de tota una altra cosa, la crisi dels 50, com a crisi evolutiva, i sempre parlant de crisi personal. No l’econòmica i/o social.
A l’àmbit d’Equilibri Personal, no em sento autoritzada a respondre al teu comentari que fas perquè és sobre qüestions legislatives referides a polítiques ocupacionals. He demanat a companys i companyes de Recursos Humans què et podem respondre al teu comentari a aquest post que no hi té relació, i és el següent:
L’Ajuntament, ha prioritzat l’opció de prejubilar a aquelles persones que, complint els requeriments legals, volen accedir a aquest tipus de jubilació anticipada. I sempre considerant que d’aquesta manera es mantenen els nivells d’eficiència necessaris.
Quina por!, ja passo dels 50 .
Encara no reconec cap alerta significativa, potser hagi d’esperar la crisis dels 60.
Qualsevol etapa de la vida té una part bona i altre no tant, per la qual cosa el més important és afrontar-la amb optimisme.
Si ve que m’agafi corrent, llegint, gaudint, xerrant, viatjant, ……………
Por? No, dona, al contrari!
Ens hem de felicitar de tenir-los, i de continuar fent-ne.
I si som per aquí, és que encara tenim condicions de fer coses (per no dir treballar i prou) i sobretot no “esperis” la crisi dels 60, que em sembla que no n’hi ha.
Pots córrer, llegir, gaudix, xerrar… el que vulguis! I si és compartit, millor!!!!
Gràcies Lluïsa, no esperava pas una resposta.
Tu parles d’una crisi del 50 personal e individual, malgrat que ho relaciones amb la la mitjana d’edat de la organització, que si no recordo malament supera la mitjana de 48 anys.
Jo personalment no he viscut cap crisi individual dels 50, tot i que entenc que algú la pot patir, però una organització que estigui a les portes de la crisi dels 50 s’ho hauria de fer mirar, ja que probablement pateixi uns síntomes i unes patologies similars al seu capital humà.
Per a mi, Imperdonable no impulsar polítiques per tal de rejovenir les plantilles.
No és la meva intenció polemitzar amb tu, però per a mí, si que té a veure amb el teu article.