Comunicacions prèvies. Singularitats procedimentals.

La Sentència del Tribunal Suprem de 20/09/2022, fixa com a doctrina jurisprudencial que no es pot aplicar a les comunicacions prèvies (ni a les declaracions responsables, afegeixo), a les que es refereix l’article 69.2 de la Llei 39/2015 la causa de suspensió del termini màxim per resoldre prevista a l’article 22.1.g) de la mateixa llei.

La Directiva 2006/123/CE de serveis o Directiva Bolkestein va suposar un canvi de paradigma en el camp de les llicències i títols habilitants per a la realització d’activitats, substituïnt el control previ propi de les llicències i autoritzacions pel control a posteriori, mitjançant les comunicacions prèvies i declaracions responsables.

La regulación de les comunicacions prèvies i declaracions responsables es troba a l’article 69 de la Llei 39/2015, un aspecte important a tenir en compte és que l’article 21  de la Llei 39/2015, exceptua de l’obligació de dictar resolució i notificar-la en els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicamente al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.

El control de l’Administració en relació a les activitats (i les obres, afegeixo també), sotmeses a comunicació prèvia o declaració responsable es trasllada a un moment posterior mitjançant la verificació de la documentació aportada amb la comunicació prèvia, de forma tal que la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, pot arribar a comportar la impossibilitat de continuar amb l’exercici de l’activitat.

I és en aquest punt on la sentència abans esmentada  incideix clarificant una qüestió que, en principi, hauria de semblar òbvia. En el règim de comunicació prèvia i declaració responsable no existeix pròpiament un procediment autoritzatori, la mateixa comunicació prèvia o declaració responsable habiliten per a l’exercici de l’activitat sent llavors quan l’Administració ha de desenvolupar la seva activitat de control podent arribar a declarar la ineficàcia de la comunicació prèvia en els supòsits de l’article 69 de la Llei 39/2015, sent aquest el motiu pel qual no puguin ser aplicables a les comunicacions prèvies i declaracions responsables les causes de suspensió del termini per resoldre previstes a l’article 22.1 de la Llei 39/2015.

Per saber més:
Las comunicaciones previas y la suspensión del plazo para resolver un procedimiento administrativo. Diego Gómez Fernández (http://diegogomez.blogcanalprofesional.es/)
Comunicaciones previas y reacciones locales posteriores. José R. Chaves (https://delajusticia.com/)