Parlarem de Menors Estrangers Indocumentats No Acompanyats (MEINA).

Darrerament, hem anat rebent notícies en relació a l’augment d’adolescents, majoritàriament nois sense referents familiars, que arriben al nostre país. I realment, ens trobem davant d’una situació d’emergència que desborda el sistema de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infancia (DGAIA) per la situació de desemparament en què es troben.

Majoritàriament són nois, provinents de països del Magrib (destacant-ne sobradament el Marroc), de l’Àfrica subsahariana i, en menor nombre, de Pakistan i Afganistán.

Com exposa Irene Casas, […] Diuen tenir entre 15 i 18 anys i alguns d’ells han patit viatges llargs i arriscats sofrint en ocasions les conseqüències de situacions d’intempèrie i posant en risc la pròpia integritat. […] Seguirem parlant de MEINA i no de MENA perquè, tot i que majoritàriament disposen de documentació del seu país d’origen, quan accedeixen al sistema de protecció oculten aquesta informació essent, per tant, persones temporalment indocumentades vers les que s’activa tot un protocol en el que participen diferents serveis i organismes […].

Us convidem a llegir els següents articles, per conèixer més a fons la situació:

ME(I)NA per Irene Casas

“Los educadores, al límite por la crisis de los “menores sin papeles”

Àmbit: SOCIAL
Autor: Ana de Mingo