“Carta a una mestra” 50 anys després

Neus Tayà

Potser ara, quan el llibre “Carta a una mestra” fa 50 anys, és el moment oportú per a que qui no l’hagi llegit ho faci i comprovi que les seves denúncies, interrogants, dilemes i propostes no estan tan allunyades de les que ens podem plantejar actualment.

Publicat l’any 1967 i escrita pels alumnes “grans” de l’escola de Barbiana i el seu mestre, Lorenzo Milani, va convertir-se en un revulsiu en un moment àlgid de la contestació social i cultural contra el capitalisme triomfant i un entramat institucional (que inclou la família i l’escola) constrenyidor de la llibertat individual i col·lectiva.

Resumint molt podem trobar tres eixos  en  el seu discurs, totalment vigents i sovint generadors de polèmica :

  • Tots els infants tenen dret a ser escolaritzats, comptant amb els ajuts i recursos necessaris per assolir les competències bàsiques.
  • Cal allargar el temps educatiu més enllà del temps escolar.
  • La missió del professorat no és classificar i posar notes, sinó que ha de motivar i fer que l’alumnat trobi sentit en allò que fa, detectant les seves debilitats per a compensar-les i les seves potencialitats per a impulsar-les.

Què en podem aprendre avui de la Carta és el que ens explica Xavier Besalú en l’article que dona títol a aquesta entrada.

Si us quedeu amb ganes de conèixer més del que va significar aquesta petita escola italiana podeu veure el documental “Adiós, Barbiana”.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *