Potser ara, quan el llibre “Carta a una mestra” fa 50 anys, és el moment oportú per a que qui no l’hagi llegit ho faci i comprovi que les seves denúncies, interrogants, dilemes i propostes no estan tan allunyades de les que ens podem plantejar actualment.

Publicat l’any 1967 i escrita pels alumnes “grans” de l’escola de Barbiana i el seu mestre, Lorenzo Milani, va convertir-se en un revulsiu en un moment àlgid de la contestació social i cultural contra el capitalisme triomfant i un entramat institucional (que inclou la família i l’escola) constrenyidor de la llibertat individual i col·lectiva.

Resumint molt podem trobar tres eixos  en  el seu discurs, totalment vigents i sovint generadors de polèmica :

  • Tots els infants tenen dret a ser escolaritzats, comptant amb els ajuts i recursos necessaris per assolir les competències bàsiques.
  • Cal allargar el temps educatiu més enllà del temps escolar.
  • La missió del professorat no és classificar i posar notes, sinó que ha de motivar i fer que l’alumnat trobi sentit en allò que fa, detectant les seves debilitats per a compensar-les i les seves potencialitats per a impulsar-les.

Què en podem aprendre avui de la Carta és el que ens explica Xavier Besalú en l’article que dona títol a aquesta entrada.

Si us quedeu amb ganes de conèixer més del que va significar aquesta petita escola italiana podeu veure el documental “Adiós, Barbiana”.

 

 

 

 

Àmbit: EDUCACIÓ
Autor: Neus Tayà