Carta…a qui correspongui

Fem carta, instància o petició… Ja sabeu que m’agrada molt viatjar i un dels problemes que tinc és que sempre acabo visitant la Biblioteca del lloc de destí. Últimament, em fascinen les biblioteques nòrdiques, pel seu concepte i la seva capacitat d’adaptació als nous usos de l’espai públic.

Les biblioteques hauríem d’anar cap a un nou model més ampli que ell concepte de biblioteca clàssica, no només un magatzem de llibres, hauríem de ser un espai d’intercanvi, per compartir, per xerrar, per trobar-nos, per jugar, per llegir en veu alta, per formar-nos i conviure. Tenim públics dels 0 als 99 anys que comparteixen espais i recursos, però podem caure en desús si no adaptem el medi físic a les necessitats actuals i les que vindran. La innovació de moltes biblioteques nòrdiques és  per l’espai, encara que siguin noves construccions algunes de elles són edificis de 1928 (Biblioteca d’Stockholm) que s’han adaptat als nous temps, sense perdre la seva essència. Altre exemple, la Biblioteca més al nord del món, a Tromso, és espectacular. Va ser inaugurada al 2005 desprès d’adaptar l’espai dels cinemes de la ciutat, la llum, l’espai… Ups! Estimats, ja sé que no ens podem queixar de la nostra Biblioteca, però si que podem començar a adaptar els fantàstics espais que tenim perquè siguin un lloc més de reunió i intercanvi, respectant l’estudi i el silenci…passem de temple a àgora, anem evolucionant sense pressa però sense pausa… Per començar, què us sembla si adeqüem un espai per al jovent? I si no teniu idea…algunes fotos us obriran la ment.

I continuant pel Nord…us deixo una de les tradicions Islandeses més curioses el Jólabókaflód es preparen la nit de Nadal per passar-la llegint amb la família, una manera diferent de passar la festa. Sembla que faré la carta a Papa Nöel i no als Reis Mags…  Bon Nadal!