Bestiari: el drac, element identitari català

Si t’hi fixes el trobaràs a totes bandes.

En aquesta entrevista que us enllaço, la Mayte Duarte, autora de la tesi doctoral “El Drac a Catalunya. Presència i evolució del drac en el Bestiari català“, ens fa un repàs de com es va introduir aquesta figura dins l’imaginari català. Les primeres referències que se’n tenen i la seva evolució (de ser una bèstia molt ben considerada, a passar a ser-ne una de malèfica), així com dels intents no reeixits de l’església d’apartar-lo dels rituals tradicionals i de com aquesta, finalment, va haver d’incorporar-lo.

Malgrat que molts cops han intentat eliminar el drac de la vida pública, ningú ho ha aconseguit. Per això s’ha convertit en un símbol d’una cultura, la catalana, que sempre ha lluitat contra imposicions. 

Els protocols, qui eren els portadors, la llegenda de Sant Jordi, excés de proliferació, etc. Una ràpida i interessant aproximació a aquesta bèstia tant nostrada.

Sabeu per què alguns dracs xiulen?

Mayte Duarte: “El drac és un element identitari català”