Altes capacitats

Hi ha un col·lectiu que sovint no identifiquem quan pensem en necessitats educatives especials tot i que són alumnes que mostren un estil i un ritme d’aprenentatge diferent al de la major part dels seus companys i també trets de personalitat i sensibilitat sovint característics. Em refereixo a l’alumnat amb altes capacitats. Aquests alumnes també requereixen i mereixen una educació que tingui en compte les seves necessitats, ja que el seu potencial pot veure’s limitat o, fins i tot, tornar-se en contra seu si no reben l’atenció adequada.

Quan parlem d’altes capacitats utilitzem indistintament alguns termes que cal diferenciar :

La superdotació quan en el comportament de  l’alumnat hi ha una interacció entre les altes capacitats intel·lectuals i  un alt nivell de creativitat. És un concepte força controvertit i que ha anat evolucionant des de la definició basada únicament en el CI

El talent quan mostra una elevada aptitud en un àmbit (per exemple, talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). En la resta d’àmbits o de formes de processament poden presentar nivells discrets, fins i tot deficitaris. Parlarem de talents complexos quan destaquen vàries aptituds específiques.

La precocitat  implica un ritme de desenvolupament més ràpid a una o vàries àrees. Els alumnes amb precocitat, solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduració les seves capacitats intel·lectuals s’equilibren amb les dels companys. És un fenomen evolutiu.

Us deixo l’enllaç al blog “Las cebras salen” , creat per la mare d’un adolescent amb altes capacitats que escriu des de la investigació i l’experiència personal  i un episodi del programa “La gent normal” dedicat a les persones amb altes capacitats.