Serà cosa de l’estiu i de les vacances, potser, però m’he enamorat! Tal qual, sense matisos. Es tracta d’una petita joia filmogràfica de 80 minuts, un conte de dibuixos animats, un còmic musicat sense paraules, una història pausada i trepidant, plena d’emocions i sentit.

La tortue rouge, premi del Jurat de Cannes d’enguany, és a més d’una aportació artística singular, una invitació estètica a la reflexió vital més profunda i valuosa: la relació entre l’Home i la Natura. Us deixo el tráiler però us animo – mai millor dit 🙂 – a gaudir-la sencera, com es mereix, i si és ben acompanyats de canalla, millor que millor.

El meu enamorament ha anat una mica més enllà i m’ha portat a descobrir al Michaël Dudok de Wit. És sabut que no hi ha obra sense artista, i en aquest cas us puc dir que -al meu modest entendre- una i l’altre són igualment magistrals i gens convencionals.

Corre l’any 2000 i un il·lustrador neerlandès de 50 anys guanya l’Òscar al millor curtmetratge per Father and Daughter que també us recomano vivament.  Tot i que els seus orígens professionals havien estat durs, la diversitat d’ofertes i les tentadores possibilitats de l’escena mediàtica internacional no l’enlluernen. El Michaël segueix al seu ritme, alternant la il·lustració de llibres, els anuncis publicitaris i d’altres col·laboracions puntuals, pacient i convençut que el seu moment arribarà, a l’espera del projecte que millor s’adapti a les seves inquietuds. Així, l’any 2006 rebrà la trucada desitjada, des del Japó. Aquell preciós curt de 8 minuts que havien premiat a Hollywood 5 anys abans havia fet decidir als productors del prestigiós Studio Ghibli: els japonesos es volien embarcar amb ell en la seva primera coproducció internacional. Finalment s’estava complint un dels somnis del Michaël. Per a un treballador meticulós, infatigable i obsessiu com ara ell, començava el llarg viatge creatiu que havia de donar forma a la seva òpera prima. Una dècada després, ja sexagenari, l’ha compartit amb nosaltres. A pas de tortuga oi?

Aquí us deixo un article  sobre la trajectòria i les reflexions més personals d’aquest professional que ens dibuixa un altre relat sobre els passos que condueixen del talent natural al veritable èxit. A educació en diem vocació. A cultura, autenticitat.

Jo n’he volgut més, i vosaltres? Curtmetratges per a públics i ocasions diverses

Tom Sweep (1992)

The Monk and the Fish (1994)

The Aroma of Tea (2006)

Àmbit: EDUCACIÓ