La contenció mecànica és un procediment utilitzat en l’àmbit hospitalari i en moltes unitats de salut mental. Es tracta d’un dispositiu físic i/o mecànic per restringir els moviments d’una part del cos, o de la seva totalitat, per tal de prevenir aquelles activitats físiques que poden posar en risc o perill de lesió a la persona atesa o a altres del seu entorn.

Sembla ser que, a l’actualitat, no només no existeix legislació a nivell estatal sobre l’ús de les contencions mecàniques sinó que a més no es compta amb un dictamen únic. Això provoca que hagi una laxa normativa en funció del protocol, guia o procediment que es consulti dins de cada servei, de cada hospital, de cada província o de cada comunitat autònoma.

Pel president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Luis Cayo Pérez Bueno, les contencions mecàniques “[…] violen de manera aclaparadora els drets humans fonamentals, com el de la llibertat personal, el de no rebre tractes inhumans o degradants i el de preservar la dignitat individual […] Es tracta d’una pràctica aberrant que nega el contingut essencial d’aquests  drets. Ni ètica, ni jurídica, ni social, ni mèdicament poden ser acceptats o  tolerats […]”.

Existeixen ja diverses plataformes que treballen per aconseguir l’extinció o almenys la correcta regulació, mitjançant el compromís polític, de l’ús de les contencions mecàniques.

#0Contenciones
Manifiesto Plataforma Nacional sin sujeciones

Àmbit: SOCIAL
Autor: Ana de Mingo